divendres, 19 de novembre de 2010

Mor amb 80 anys el missioner garriguenc Jordi Mas


El missioner Jordi Mas, de 80 anys, ha mort aquesta matinada de dijous en un hospital de Vic on estava ingressat en agreujar-se la malaltia que patia des de feia mesos. La seva llarga tasca a favor dels més desafavorits de l’Àfrica negra –concretament a l’extrem nord del Camerun– el van fer mereixedor l’any 2008 del títol Persona Il·lustre de la Garriga i del Premi Internacional de Cooperació pel Desenvolupament Humà que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental. Amb motiu de la mort de Mas, l’Ajuntament de la Garriga ha declarat dia de dol aquest divendres. L’enterrament es farà dissabte a 2/4 de 4 a l’església parroquial de la Garriga. Durant el matí del divendres, i fins al dissabte, hi haurà oberta la capella ardent a la mateixa església de la població.

Justament dijous de la setmana passada, el bisbe de Yagoua, la regió camerunesa de qui depenien les parròquies de Makary i Blangoua que regentava, va visitar-lo a l’hospital de la Santa Creu de Vic. En aquella trobada li va assegurar que tots els projectes que havia impulsat en la seva llarga estada al Camerun tindrien continuïtat perquè se’n feia càrrec una comunitat catòlica italiana coneixedora d’aquella zona africana.

En els 50 anys d’estada al Camerun, Jordi Mas ha fet una feina intensa en tots els camps: social, cívic, educatiu, sanitari. Hi ha fet centenars de pous, ha col·laborat en la construcció d’escoles, de camps d’experimentació agrícola i avícola, ha fet centres de promoció de la dona, escoles de formació professional, hospitals, dispensaris, centres d’acollida i centres cívics en sales polivalents, a més de molts altres projectes.

El capellà Jordi Mas era una persona d’acció: un home treballador, senzill, tossut i perseverant que predicava sense gaires paraules. Li agradava fer-ho amb el seu testimoni, la seva presència... I lluny de discussions profundes, li agradava anar per feina.

Jordi Mas tenia consciència que la sanitat era una de les grans mancances d’aquesta regió africana. Perquè, si ara mateix l’esperança de vida al Camerun és de poc més de 50 anys i la gent sovint mor per infeccions i malalties que a Europa tindrien curació fàcil, fa unes desenes d’anys la situació encara era molt pitjor. Per això, juntament amb el doctor suís Giuseppe Maggi va fundar els hospitals de Tokombére, Zinah i Madà.

En aquest centre sanitari considerat de referència, hi va treballar durant anys en tasques administratives i portant malalts amunt i avall en una ambulància, una feina dura que li va permetre conèixer al detall els camins i pistes de la regió i, sobretot, apropar-se als 250.000 habitants de la zona d’influència de l’hospital, uns 200 quilòmetres a la rodona que, en aquell vèrtex de l’extrem nord, abasten quatre països de l’Àfrica central: el Camerun, el Txad, Níger i Nigèria.

Quan l’any 1988 va morir el doctor Maggi, Jordi Mas va optar per la fundació d’escoles, perquè tenia clar que un poble sense cultura i sense educació és un poble sense esperança ni futur. Un dels fruits d’aquest treball és la gran escola de Blangoua, a tocar del llac Txad, que acull 500 alumnes d’ensenyament bàsic i professional i que va fer amb la col·laboració d’entitats catalanes que sempre l’han ajudat i que s’aglutinen a l’entorn de l’ONG Makary-Blangoua.
Amb aquest nou centre escolar, dirigit pel sacerdot català Cisco Pausas, molts joves dels poblats propers al llac poden estar escolaritzats i especialitzar-se a l’escola taller, on reben classes de mecànica, electricitat, soldadura mecànica i fusteria.

Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (19/11/2010)